Davant l'agressió del “pensionazo” als treballadors

Nou comunicat de la Coordinadora d'Informàtica de la CGT

“Una mica de calma, tan greu no és, facin un altre esforç fins a fi de mes mentrestant jo content amb mamar del pressupost” Així és la vida (La Polla Records)

Finalment el que tots temíem ha succeït. CCOO i UGT van arribar a un acord amb Govern i patronal respecte a l'aplicació del “pensionazo”. Es fa un pas més en el procés de desmantellament de l'estat social que portem patint per part del govern “socialista” al servei de Bancs i empresaris.

Aquesta agressió es concreta en els següents punts:

· Es passa de 65 a 67 anys l'edat legal de jubilació.
· La jubilació als 65 anys s'aconsegueix només si s'han cotitzat 38,5 anys. En cas contrari la jubilació arriba als 67 anys, cobrant el 100% del càlcul només si es tenen 37 anys de cotització.
· Per al càlcul de la pensió es tindran en compte els últims 25 anys. Fins ara es tenien en compte els últims 15. Només aquest canvi suposa una rebaixa mitjana de la pensió d'al voltant del 20% per treballador.

Tenint en compte el següent:

· Les persones de més de 54 anys que treballen són, a 2010, el 18,6%.
· L'atur en menors de 25 anys, en 2010, és del 48%.

És a dir, que si vols cobrar una pensió “digna” hauràs de complir amb la quimera de treballar 38 anys i mitjà seguits, sense interrupcions, des dels 26. Com el mateix govern “socialista” ha deixat tan fàcil l'acomiadament el més probable és que durant la teva vida laboral passis períodes més o menys llargs en l'atur, especialment a major edat.

La precarietat laboral, la tardana incorporació dels joves deguda a l'atur fa que només una petita minoria aconsegueixi aquesta barrera dels 38 anys i mitjà: t'acaben de sentenciar a malviure fins als 67 i després amb una pensió el 20% menor, com a mínim.
La millor forma per cobrar el màxim és fer-se diputat o senador, que per a ells aquestes lleis no s'apliquen, i amb 7 anys de “treball” ho tenen assegurat.

L'actual acord que signaran els sindicats CCOO i UGT no és un acord aïllat de la reforma laboral que va motivar aquella vaga a la qual van acudir a contracor. Ni molt menys. Forma part d'un procés continu de derogació dels nostres drets socials que acabarà amb la privatització de qualsevol servei públic. Per començar, el Parlament ja està privatitzat, ja que respon als interessos de les grans oligarquíes i no dels ciutadans als quals afirmen representar.

Davant l'evident traïció de CCOO i UGT és hora que els treballadors ens lliurem de la seva tutela i ho diguem clar: NO ENS REPRESENTEN. És hora de sortir al carrer a lluitar pels nostres drets.

Si estàs afiliat a una d'aquestes organitzacions planteja't si vols seguir amb qui t'enganya i es posa del costat de qui t'agredeix. Uneix-te a un sindicat íntegre, que lluiti, dirigit pels mateixos treballadors. Sols i aïllats no tenim cap possibilitat.

El problema no és el sindicalisme, sinó els porcs que escupen en el seu nom.