“Els treballadors no són responsables de la crisi, i no estem disposats a que siguin qui pateixin les seves conseqüències”
En roda de premsa celebrada el 25 de setembre a Madrid, la Confederació General del Treball ha presentat la seva resposta a la crisi actual, que omple pàgines i pàgines dels mitjans des de fa algun temps. La idea principal del sindicat és que aquesta crisi és un mer reajustament del propi sistema capitalista, del que per descomptat no són responsables els treballadors, pel que és totalment inacceptable que es pretengui que siguin aquests els que sofreixin les seves conseqüències. Per això, és necessari articular una resposta, i fer-lo com més aviat. A aquest efecte, la CGT ha dissenyat una sèrie de campanyes, presentades per Jacinto Ceacero (Secretari General de CGT), Ángel Luis García (Secretari d’Acció Sindical de CGT) i Antonio O’Connor (Secretari d’Acció Social de CGT Madrid-Castella-la Manxa). Aquestes campanyes culminaran en una gran mobilització a Madrid el pròxim 3 de desembre, amb la idea d’anar preparant el clima propici per a una possible vaga general.
A més, es pretén, mitjançant les relacions amb altres organitzacions europees, que aquest clima qualli també a nivell continental, doncs des de la Confederació es té clar que estem davant un problema global, per ser un problema endèmic del sistema capitalista.
En aquestes campanyes, la CGT intentarà coordinar-se amb els moviments socials, doncs entenem que els àmbits social i laboral estan íntimament relacionats, i que quan ens enfrontem a una crisi, aquesta es manifesta en primer lloc en el terreny social, amb el format de pèrdua de drets, privatització dels serveis, repressió, etc., amb la conseqüència d’una pèrdua considerable de qualitat de vida, com és el cas actual.
El primer graó d’aquestes campanyes ho constituirà les Jornades “Una realitat de lluita i compromís contra la crisi del capital” a Madrid els dies 26 i 27 de setembre i els objectius de les quals són dotar-nos d’arguments, per mitjà del debat entre la nostra militància i els moviments socials, per a articular una resposta davant l’agressió que la ciutadania ve sofrint.
Així mateix, entre els dies 2 i 4 d’octubre se celebraran a Terrassa les II Jornades Antirrepressives de CGT, amb l’objectiu d’elaborar estratègies que permetin als treballadors defensar-se de la repressió a la qual es veuen sotmesos amb massa freqüència.
En el capítol de mobilitzacions, cal ressenyar la campanya en defensa dels serveis públics, que ja ha començat, i en la qual exigim uns serveis públics socials i de qualitat.
A més, una campanya de mobilitzacions per tot l’estat, amb els següents eixos: el rebuig a qualsevol nova reforma laboral, el rebuig a l’abaratament de l’acomiadament i les retallades en la Seguretat Social, el rebuig a tots els Expedients de Regulació d’Ocupació, l’exigència que, després d’anys d’incompliment, s’apliqui d’una vegada per sempre la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, la denúncia de la carestia de la vida i de la pèrdua creixent del poder adquisitiu, i l’exigència de la retirada de les directives europees de les 65 hores, de ETT’s i la coneguda com “Directiva de la Vergonya”. També, una campanya per una Iniciativa Legislativa Popular contra l’acomiadament lliure, exigint l’eliminació dels articles 52d i 56 de l’Estatut dels Treballadors.
Tot això, com hem apuntat, es pretén que culmini amb una gran mobilització a Madrid el pròxim 3 de desembre, en els jardins de Nuevos Ministerios, treballant també cap a una mobilització europea de cara a la primavera de 2009.
L’objectiu final és obrir un procés de reflexió i debat entre la classe treballadora sobre la necessitat d’una gran mobilització conjunta, que cada dia veiem més imprescindible com resposta combativa davant els constants atacs del sistema bancari, immobiliari, les multinacionals, els governs… Del sistema capitalista, en definitiva. De totes aquestes mobilitzacions que ara iniciem us mantindrem puntualment informats.
Gabinet de Premsa Confederal de la CGT
1 comentari:
GRUPO ZETA.
A los “nuevos” de El Periódico, Interviú y Tiempo.
Rafael del Barco Carreras
23-12-08. Por “nuevos” me refiero a los que pagarán el pato de la “quiebra técnica”. A quienes en su vida un día se alegraron por el nuevo empleo, y nunca supieron que ese Antonio Asensio, propietario absoluto del Grupo, no era un empresario al uso (si eso significa algo) sino un conglomerado de maquiavélicas ambiciones.
Una gran herencia la de Antonio Asensio, muerto en plena batalla. Con dos grandes legados, el primero, los lugares donde ocultaría las carpetas o dossiers no publicados, y el segundo, los saldos para vivir en la opulencia varias generaciones de Asensios. Y “junior” quizá sepa de esos “activos” por el Mundo pero no tanto de unas carpetas que si se abrieran oscurecerían la vida de su laureado padre más si cabe que las de los ahora sus aparentemente agresores acreedores.
Jugar con pornografía, la revista LIB y otras, proporcionaría debilidades ajenas (llenar camas) con las que aderezar negociaciones amenazando con publicar en INTERVIÚ, líder del escándalo, sangre y desnudos por los 70 y 80, al igual que los iniciados y callados archivos del Franquismo. ¡Buenas catapultas para el estrellato! O cuando impulsó la revista MAGAZINE, ver en www.lagrancorrupcion.com, de escasa vida pero suficiente para crear culpables y exculpar del Caso Consorcio a su banquero Javier de la Rosa, otro de los “grandes cerebros” del dossier y la amenaza, no dudando en crear orgías a su propio padre aun sin haberlas.
Han pasado años, muchos, quizá esos dossiers no impresionan y no valen los 600 o 700 millones de € que “junior” pedía alegremente por su quebrado imperio, o no sabe jugar con ellos, porque ¡sus oponentes los acumulan posibles a montón! La Generalitat, la Caixa, o su hombre, el Llopart de los terrenos de Diagonal Mar (el FORUM), Macosa y los Albertos, tan ligados a los dossiers “De la Rosa”. Pero quizá ese legado, o cualquiera de las muchas carpetas, que no le han valido al joven Asensio los 600 millones, dividan los “despidos” en dos clases, los “antiguos”, muy bien incentivados y recolocados, y la masa de los “nuevos” a quienes discutir la menor indemnización posible. Un juego para los retorcidos negociadores que en definitiva tienen el pozo sin fondo de la Caixa, con dinero nuevo, fresco e ilimitado, y la ahogada, pero siempre respirando, Generalitat, que bendecirá ERE y pactos. La Dictadura.
Publica un comentari a l'entrada