divendres, 12 de febrer del 2010

Fot-li! En tots els morros!

De tant en tant és bo parar-se i reflexionar sobre el que ha passat en els últims mesos, per a després, intentar preveure com serà el futur més immediat.

A començaments de 2009 el nostre President ens va obsequiar amb un grandiloqüent discurs, prometent més contractacions i un creixement continu del negoci. Tots ens vam alegrar perquè, si Indra creix, el nostre sou puja, com tots els anys, ja que aquesta empresa sap que el seu capital humà és el més important que posseeix i se'l cuida com a una delicada flor (això és ironia, per si de cas no s'entén).

Per complir la seva promesa ens van regalar, mesos després, una Congelació Salarial General (comunment coneguda com PSI 0.0), ens van rebaixar a la majoria les nostres "notes" en les avaluacions (per recalcar que l'any 2008 varem treballar tan malament que no ens mereixíem cobrar el que cobràvem) i fins i tot els equips de Gestió (gestors, gerents) es van quedar sense el seu EQG. No es va salvar ni l'apuntador.

Per mantenir-nos calladets va començar a circular el rumor ben fundat (en paraules planeres: molts caps usaven aquesta excusa perquè els seus equips de treball no es revolucionessin), mentre ens lliuraven les nostres cartes de NO pujada, que aquesta congelació salarial es feia per evitar acomiadaments.

Efectivament, els acomiadaments van continuar i fins i tot van augmentar lleugerament, units a les no renovacions de contractes temporals.

Van ser lliurades a l'empresa al voltant de 3500 signatures demanant simplement que es mantingués la capacitat adquisitiva. No demanàvem un 30% d'augment de sou, només l'IPC, per no haver de colar-nos al metro i poder comprar de vegades un parell de sabates noves (sense haver de renunciar a un dinar). Els treballadors vam ser ignorats convenientment.

Es van donar casos de persecució sindical (trasllats de delegats ELECTES de centres de treball i nomenaments a dit), que podrien no semblar importants però propicien que certs sindicats grocs posicionin gent afí a les seves causes (que són les de l'empresa) i firmin sentències de mort per als nostres drets laborals.

L'abril, per fi, sortia publicat en el BOE el flamant XVI Conveni de Consultoria, firmat per CC.OO. i la patronal del sector. Ja sabeu, jornada de 1800 hores, no existeix la categoria de consultor, taules salarials per sota dels 1000 euros,… en fi, per a que comptar (més informació, punxar aquí).

I a l'estiu, just abans de les vacances l'empresa ens va fer un altre regal sorpresa: canviava de conveni a bona part de la plantilla. Tot el món a consultoria! Categories i salaris es van veure modificats, molta gent afectada i l'empresa va habilitar un sistema informàtic de resposta automàtica per marejar-nos en el moment de reclamar.

Per sort algunes seccions sindicals i comitès vam decidir denunciar aquest canvi unilateral i la Inspecció de Treball ens va donar la raó: l'empresa ha de negociar amb nosaltres (els treballadors i els seus representants electes), no amb la cúpula dels sindicats. És a dir, que o s'asseia amb nosaltres o li anava a caure una multa d'órdago.

I aquí va començar la pantomima de l'"Harmonització", que molts ja coneixeu: l'empresa va oferir que treballéssim gratis moltes més hores, la major part de comitès i seccions sindicals vam dir que les hores les anava a fer “Rita la cantaora”, excepte els grocs de CCOO-COMFIA que per fi va mostrar la seva autèntica cara (traïdora) en no poder negociar en secret com venien fent des de fa anys.

Mentrestant es va firmar un intent chusquero de Pla d'Igualtat. Tots els sindicats (CCOO COMFIA i Indústria, UGT i USO) excepte CGT van firmar. Els va importar ben poc que valgués bastant menys que la pròpia llei d'igualtat, que fóssim al mig de la negociació d'una "harmonització" i que hi hagués representants crítics amb aquestes actuacions que havien estat represaliados per l'empresa i eliminats de la taula de negociació amb la benedicció dels seus sindicats. Calia estampar la firma com fos. És probable que el canvi final sigui: una firma, un euro (més informació, punxar aquí)

CCOO-Indústria, concretament des de Barcelona, va denunciar davant de l'audiència nacional el canvi de conveni per els companys que son sota el conveni del Metall. Denuncia que no va caure molt be a CCOO-COMFIA. Són guerres internes dins dels sindicats, però hi podria haver sort i dificultar-li aquesta "harmonització per anar a pitjor" a l'empresa.

Però no, finalment CCOO-Indústria, el nou salvador dels treballadors, va accedir a firmar una vegada més, a salvar-li el cul a l'empresa, i tot se’n va anar a norris (veure aquí)

I ara, ja començat el 2010, llançant una mica la vista enrere, veiem que l'any passat hem anat rebent bufetades una després d'una altra.

Com serà 2010? L'inici ha estat espectacular: el nostre president dient que serà un any dur però que continuarem creixent (¿?) i per no perdre el costum uns quants acomiadaments més per anar perdent llastri.

Dintre de poc, vindrà la PSI que ja us podeu imaginar com serà. Tornaran l'empresa i els seus amiguets amb una nova "negociació" d'harmonització. CCOO i UGT han d'estar trastejant ja amb la patronal el nou conveni de consultoria...

I, al centre 22@ de Barcelona, cap el maig segurament, hi hauran eleccions sindicals. Esperem que, aquesta vegada, la plantilla participi activament, fent propostes, col·laborant en les llistes de candidats, debatent quin model sindical volem per a la nostra delegació.

Nosaltres, com a sindicat, podem denunciar, esperar que algú ens salvi o que li posin la multa de torn a l'empresa perquè s'ho pensi dues vegades abans de continuar destrossant-nos. Però la llei és lenta i insuficient, perquè tots els dies es produeixen fets fins i tot pitjors (hores extres sense pagar, canvis de jornada sense avisar, cancel·lacions de vacances, incumplimentos de la llei per part dels equips de gestió, per exemple, en impedir prendre permisos per malaltia...)

El que ens preguntem en la CGT és si la plantilla estarà disposada a mobilitzar-se perquè deixin d'atropellar-la o posarà la seva galta una i altra vegada fins que li facin saltar les dents.No tenim la solució, si no ja estaria tot resolt, però potser tots junts podríem aconseguir una mica de dignitat en la nostra feina.

¡ZAS! ¡En toda la boca!

De vez en cuando es bueno pararse y reflexionar sobre lo ocurrido en los últimos meses, para después, intentar prever como será el futuro más inmediato.

A principios de 2009 nuestro Presidente nos obsequió con un grandilocuente discurso prometiendo más contrataciones y un crecimiento continuo del negocio. Todos nos alegramos porque, si Indra crece, nuestro sueldo sube, como todos los años, ya que esta empresa sabe que su capital humano es lo más importante que posee y lo cuida como a una delicada flor (esto es ironía, por si acaso no se entiende)

Para cumplir su promesa nos regalaron, meses después, una Congelación Salarial General (comúnmente conocida como PSI 0.0), nos rebajaron a la mayoría nuestras “notas” en las evaluaciones (para recalcar que el año 2008 trabajamos tan mal que no nos merecíamos cobrar lo que cobrábamos) e incluso los equipos de Gestión (gestores, gerentes) se quedaron sin su EQG. No se salvó ni el apuntador.

Para mantenernos calladitos comenzó a circular el rumor bien fundado (en palabras llanas: muchos jefes usaban esa excusa para que sus equipos de trabajo no se revolucionasen), mientras nos entregaban nuestras cartas de NO subida, de que esa congelación salarial se hacía para evitar despidos.

Efectivamente, los despidos continuaron e incluso aumentaron ligeramente, unidos a las no renovaciones de contratos temporales.

Fueron entregadas a la empresa alrededor de 3500 firmas pidiendo simplemente que se mantuviese la capacidad adquisitiva. No pedíamos un 30% de aumento de sueldo, sólo el IPC, para no tener que colarnos en el metro y poder comprar de vez en cuando un par de zapatos nuevos (sin tener que renunciar a una comida). Los trabajadores fuimos ignorados convenientemente.

Se dieron casos de persecución sindical (traslados de delegados ELECTOS de centros de trabajo y nombramientos a dedo), que podrían no parecer importantes pero propician que ciertos sindicatos amarillos posicionen a gente afín a sus causas (que son las de la empresa) y firmen sentencias de muerte para nuestros derechos laborales.

En abril, por fin, salía publicado en el BOE el flamante XVI Convenio de Consultoría, firmado por CC.OO. y la patronal del sector. Ya sabéis, jornada de 1800 horas, no existe la categoría de consultor, tablas salariales por debajo de los 1000 euros,… en fin, para que contar (más información, pinchar aquí)

Y en verano, justo antes de las vacaciones la empresa nos hizo otro regalo sorpresa: cambiaba de convenio a buena parte de la plantilla. ¡Todo el mundo a consultoría! Categorías y salarios se vieron modificados, mucha gente afectada y la empresa habilitó un sistema informático de respuesta automática para marearnos en el momento de reclamar.

Por suerte algunas secciones sindicales y comités decidimos denunciar este cambio unilateral y la Inspección de Trabajo nos dio la razón: la empresa ha de negociar con nosotros (los trabajadores y sus representantes electos), no con la cúpula de los sindicatos. Es decir, que o se sentaba con nosotros o le iba a caer una multa de órdago.

Y aquí comenzó la pantomima de la “Armonización”, que muchos ya conocéis: la empresa ofreció que trabajásemos gratis muchas más horas, la mayor parte de comités y secciones sindicales dijimos que las horas las iba a hacer Rita la cantaora, excepto los amarillos de CCOO-COMFIA que por fin mostraron su auténtica cara (traicionera) al no poder negociar en secreto como venían haciendo desde hace años.

Mientras tanto se firmó un intento chusquero de Plan de Igualdad. Todos los sindicatos (CCOO-COMFIA e Industria, UGT y USO) excepto CGT firmaron. Les importó bien poco que valiese bastante menos que la propia ley de igualdad, que estuviésemos en medio de la negociación de una “armonización” y que hubiese representantes críticos con esas actuaciones que habían sido represaliados por la empresa y eliminados de la mesa de negociación con el beneplácito de sus sindicatos. Había que estampar la firma como fuese. Es probable que el cambio final sea: una firma, un euro (más información, pinchar aquí)

CCOO-Industria, concretamente desde Barcelona, denunció ante la audiencia nacional el cambio de convenio para los compañeros sujetos al convenio del Metal. Algo que no sentó muy bien a CCOO-COMFIA. Son guerras internas dentro de los sindicatos, pero podría haber suerte y dificultarle esa “armonización para ir a peor” a la empresa.

Pero, no, finalmente CCOO-Industria, el nuevo salvador de los trabajadores, accedió a firmar una vez más, a salvarle el culo a la empresa y todo quedó en agua de borrajas (ver aquí)

Y ahora, ya empezado el 2010, echando un poco la vista atrás, vemos que el año pasado hemos ido recibiendo bofetadas una tras otra.

¿Cómo será 2010? El inicio ha sido espectacular: nuestro presidente diciendo que será un año duro pero que seguiremos creciendo (¿?) y, para no perder la costumbre, unos cuantos despidos más para ir perdiendo lastre.

Dentro de poco vendrá la PSI, que ya os podéis imaginar como será. Volverán la empresa y sus amiguitos con una nueva “negociación” de armonización. CC.OO. y UGT deben ya estar trasteando con la patronal el nuevo convenio de consultoría,…
Y en el centro 22@ de Barcelona, hacia mayo, seguramente, habrá elecciones sindicales. Esperemos que, esta vez, la plantilla participe activamente, haciendo propuestas, colaborando en las listas de candidatos, debatiendo qué modelo sindical queremos para nuestra delegación.

Nosotros, como sindicato, podemos denunciar, esperar a que alguien nos salve o que le pongan la multa de turno a la empresa para que se lo piense dos veces antes de seguir machacándonos. Pero la ley es lenta e insuficiente, porque todos los días se producen hechos incluso peores (horas extras sin pagar, cambios de jornada sin avisar, cancelaciones de vacaciones, incumplimientos de la ley por parte de los equipos de gestión, por ejemplo, al impedir tomar permisos por enfermedad…)

Lo que nos preguntamos en la CGT es si la plantilla estará dispuesta a movilizarse para que dejen de atropellarla o pondrá su mejilla una y otra vez hasta que le hagan saltar los dientes.No tenemos la solución, si no ya estaría todo resuelto, pero quizás todos juntos podamos lograr un poco de dignidad en el trabajo.

dijous, 4 de febrer del 2010

Denúncia de canvi de conveni: s'ha arribat a "acord".

Com CCOO-Indústria us va informar el desembre passat, el canvi unilateral de conveni del metall a consultoria que l'empresa va tenir a bé executar, va ser denunciat davant de l'Audiència Nacional. Doncs bé, el dia 2 de febrer es va arribar a un acord amb Indra, ratificat per CCOO i USO.

Se suposa que després de la firma d'aquest acord, havent aconseguit l'empresa el seu objectiu de no arribar a judici, es reprendran les "negociacions" d'harmonització.

CGT, que havia estat convocada com a part interessada però no havia participat en la confecció de la denúncia ni de l'acord, es va negar a firmar perquè s'oposa al contingut del mateix (podeu llegir-lo aquí).

Creiem que ratificar la decisió de l'empresa d'adoptar el Conveni de Consultoria no és la manera de millorar les nostres condicions laborals (punt 1 del "fons de l'assumpte"), tenint en compte que qualsevol dels altres convenis ja existents comptaven amb millors condicions laborals (començant per la jornada anual).

La nostra línia d'actuació com a sindicat és treballar per tots els col·lectius, estiguin o no afectats pel canvi de conveni. Per això, el nostre objectiu és aconseguir un conveni propi per a tots. Comproveu, llegint l'acord, que només parla dels treballadors que provenien del metall. Què passarà amb els altres? Continúa imperant la tàctica de 'divideix i venceràs'.

Els punts 2 i 3 són generalitats que ja estan protegides per l'Estatut dels Treballadors. No poden canviar-se les condicions de treball jornada i sou unilateralment sense conseqüències per a l'empresa. No veiem per què ha estat inclosa aquesta obvietat llevat que l'objectiu sigui donar-li brillantor a l'acord.

Es refusa entrar en les compensacions en els conceptes de la nòmina a les persones que s'han vist perjudicats per una disminució del seu salari base amb el canvi o per la redistribució dels conceptes. Per tant, només deixen la solució de la demanda individual.

L'únic punt positiu és que cap sindicat o federació no pot firmar aquesta harmonització en solitari, ja que obliga que l'acord sigui "ratificat" pels comitès (representació unitària dels treballadors). Llàstima que no s'especifica com es formarà està representació unitària; podria donar-se el cas que "els que sempre han signat", tornessin a tenir majoria i continuessin firmant al seu gust.

També, amb fosc llenguatge, es deixa la porta oberta que l'empresa enviï cartes individuals de renúncia als antics convenis que, encara que sempre es poden denunciar, ens deixa en una situació d'indefensió i aplicació "de facto" del conveni de Consultoria mentre els jutjats resolen la situació.

Des de CGT us animem que llegiu l'"acord" i opineu, sigui als fòrums, per correu, en el nostre blog o prenent un cafè. Que s'escolti la vostra opinió és imprescindible perquè qualsevol acord a negociar sigui just per a tots.

Ni metall, ni consultoria, per un conveni propi!
Organitza't i lluita!