Fot-li! En tots els morros!

De tant en tant és bo parar-se i reflexionar sobre el que ha passat en els últims mesos, per a després, intentar preveure com serà el futur més immediat.

A començaments de 2009 el nostre President ens va obsequiar amb un grandiloqüent discurs, prometent més contractacions i un creixement continu del negoci. Tots ens vam alegrar perquè, si Indra creix, el nostre sou puja, com tots els anys, ja que aquesta empresa sap que el seu capital humà és el més important que posseeix i se'l cuida com a una delicada flor (això és ironia, per si de cas no s'entén).

Per complir la seva promesa ens van regalar, mesos després, una Congelació Salarial General (comunment coneguda com PSI 0.0), ens van rebaixar a la majoria les nostres "notes" en les avaluacions (per recalcar que l'any 2008 varem treballar tan malament que no ens mereixíem cobrar el que cobràvem) i fins i tot els equips de Gestió (gestors, gerents) es van quedar sense el seu EQG. No es va salvar ni l'apuntador.

Per mantenir-nos calladets va començar a circular el rumor ben fundat (en paraules planeres: molts caps usaven aquesta excusa perquè els seus equips de treball no es revolucionessin), mentre ens lliuraven les nostres cartes de NO pujada, que aquesta congelació salarial es feia per evitar acomiadaments.

Efectivament, els acomiadaments van continuar i fins i tot van augmentar lleugerament, units a les no renovacions de contractes temporals.

Van ser lliurades a l'empresa al voltant de 3500 signatures demanant simplement que es mantingués la capacitat adquisitiva. No demanàvem un 30% d'augment de sou, només l'IPC, per no haver de colar-nos al metro i poder comprar de vegades un parell de sabates noves (sense haver de renunciar a un dinar). Els treballadors vam ser ignorats convenientment.

Es van donar casos de persecució sindical (trasllats de delegats ELECTES de centres de treball i nomenaments a dit), que podrien no semblar importants però propicien que certs sindicats grocs posicionin gent afí a les seves causes (que són les de l'empresa) i firmin sentències de mort per als nostres drets laborals.

L'abril, per fi, sortia publicat en el BOE el flamant XVI Conveni de Consultoria, firmat per CC.OO. i la patronal del sector. Ja sabeu, jornada de 1800 hores, no existeix la categoria de consultor, taules salarials per sota dels 1000 euros,… en fi, per a que comptar (més informació, punxar aquí).

I a l'estiu, just abans de les vacances l'empresa ens va fer un altre regal sorpresa: canviava de conveni a bona part de la plantilla. Tot el món a consultoria! Categories i salaris es van veure modificats, molta gent afectada i l'empresa va habilitar un sistema informàtic de resposta automàtica per marejar-nos en el moment de reclamar.

Per sort algunes seccions sindicals i comitès vam decidir denunciar aquest canvi unilateral i la Inspecció de Treball ens va donar la raó: l'empresa ha de negociar amb nosaltres (els treballadors i els seus representants electes), no amb la cúpula dels sindicats. És a dir, que o s'asseia amb nosaltres o li anava a caure una multa d'órdago.

I aquí va començar la pantomima de l'"Harmonització", que molts ja coneixeu: l'empresa va oferir que treballéssim gratis moltes més hores, la major part de comitès i seccions sindicals vam dir que les hores les anava a fer “Rita la cantaora”, excepte els grocs de CCOO-COMFIA que per fi va mostrar la seva autèntica cara (traïdora) en no poder negociar en secret com venien fent des de fa anys.

Mentrestant es va firmar un intent chusquero de Pla d'Igualtat. Tots els sindicats (CCOO COMFIA i Indústria, UGT i USO) excepte CGT van firmar. Els va importar ben poc que valgués bastant menys que la pròpia llei d'igualtat, que fóssim al mig de la negociació d'una "harmonització" i que hi hagués representants crítics amb aquestes actuacions que havien estat represaliados per l'empresa i eliminats de la taula de negociació amb la benedicció dels seus sindicats. Calia estampar la firma com fos. És probable que el canvi final sigui: una firma, un euro (més informació, punxar aquí)

CCOO-Indústria, concretament des de Barcelona, va denunciar davant de l'audiència nacional el canvi de conveni per els companys que son sota el conveni del Metall. Denuncia que no va caure molt be a CCOO-COMFIA. Són guerres internes dins dels sindicats, però hi podria haver sort i dificultar-li aquesta "harmonització per anar a pitjor" a l'empresa.

Però no, finalment CCOO-Indústria, el nou salvador dels treballadors, va accedir a firmar una vegada més, a salvar-li el cul a l'empresa, i tot se’n va anar a norris (veure aquí)

I ara, ja començat el 2010, llançant una mica la vista enrere, veiem que l'any passat hem anat rebent bufetades una després d'una altra.

Com serà 2010? L'inici ha estat espectacular: el nostre president dient que serà un any dur però que continuarem creixent (¿?) i per no perdre el costum uns quants acomiadaments més per anar perdent llastri.

Dintre de poc, vindrà la PSI que ja us podeu imaginar com serà. Tornaran l'empresa i els seus amiguets amb una nova "negociació" d'harmonització. CCOO i UGT han d'estar trastejant ja amb la patronal el nou conveni de consultoria...

I, al centre 22@ de Barcelona, cap el maig segurament, hi hauran eleccions sindicals. Esperem que, aquesta vegada, la plantilla participi activament, fent propostes, col·laborant en les llistes de candidats, debatent quin model sindical volem per a la nostra delegació.

Nosaltres, com a sindicat, podem denunciar, esperar que algú ens salvi o que li posin la multa de torn a l'empresa perquè s'ho pensi dues vegades abans de continuar destrossant-nos. Però la llei és lenta i insuficient, perquè tots els dies es produeixen fets fins i tot pitjors (hores extres sense pagar, canvis de jornada sense avisar, cancel·lacions de vacances, incumplimentos de la llei per part dels equips de gestió, per exemple, en impedir prendre permisos per malaltia...)

El que ens preguntem en la CGT és si la plantilla estarà disposada a mobilitzar-se perquè deixin d'atropellar-la o posarà la seva galta una i altra vegada fins que li facin saltar les dents.No tenim la solució, si no ja estaria tot resolt, però potser tots junts podríem aconseguir una mica de dignitat en la nostra feina.