La crisi del capital financer, iniciada amb l'esclat de l'última bombolla especulativa als EUA, s'ha estès al conjunt de l'economia a escala internacional, arrossegant la Unió Europea cap a la recessió. En l'Estat espanyol, la crisi internacional amplifica els efectes de l'esclat de la bombolla immobiliària i agreuja els profunds desequilibris econòmics alimentats per molts anys de polítiques neoliberals, aplicades pels successius governs del PSOE i del PP en el marc de la Unió Europea.
Com sempre que l'economia capitalista entra en crisi, la factura no la paguen tots per igual. Mentre la carestia de la vida es desboca, afectant béns vitals com l'alimentació i serveis bàsics com l'energia i el transport, mentre les hipoteques es disparen com a efecte de l'especulació i l'antisocial política de taxes d'interès del Banc Central Europeu, i en conseqüència els salaris pateixen una vertiginosa pèrdua del seu poder adquisitiu, la gran banca espanyola, Santander, BBVA, la Caixa, Caja Madrid i Popular, declaraven en plena crisi un augment dels seus beneficis del 16 %.
Que no ens vinguin ara amb la història que tots hem de col·laborar a la sortida de la crisi, i que per tant hem d'acceptar resignadament més moderació salarial, renunciant a les clàusules de revisió, més flexibilitat laboral, més precarietat i acomiadaments, noves retallades de pensions o que ens resignem davant directives com la de les 65 hores, que ens fa retrocedir al segle XIX. La realitat és ben diferent: aquestes polítiques neoliberals no han servit per invertir de manera suficient, abaratir els preus i ser més competitius (tal com ens prometien), sinó per enriquir encara més els bancs i les empreses que han preferit invertir els sobrebeneficis allí on l'especulació prometia una alta rendibilitat.
Els successius governs de la Unió Europea, els governs del PP i del PSOE a l'Estat espanyol, que van afavorir un creixement basat en el “totxo” i l'especulació immobiliària, les institucions centrals de la UE com el Banc Central Europeu, són els responsables de les polítiques neoliberals i antisocials que han conduït a l'actual crisi econòmica, i no tenen cap legitimitat per continuar insistint en unes receptes fracassades!
Per sortir de la crisi cal canviar radicalment de política econòmica, afavorint la satisfacció de les necessitats bàsiques: per un salari mínim de 1.200 euros, ocupació digna i estable, habitatge social per a tots, reducció de la jornada a 35 hores, defensa dels serveis públics de qualitat.
La classe treballadora de Catalunya, la majoria dels seus ciutadans/es, pateixen els efectes d'una crisi econòmica i social galopant. També els successius governs de la Generalitat han estat còmplices, en grau divers, de les polítiques neoliberals que ens han conduït a la crisi. Tots ells, igual que els governs de l'Estat espanyol i d'Europa, han abaixat els impostos i regalat empreses públiques als rics, aplicat polítiques de precarietat, flexibilitat, moderació salarial, autoritzant milers d'acomiadaments, tancaments d'empreses i deslocalitzacions a través d'EROs fraudulents.
Que no ens distreguin amb maniobres d'opereta els mateixos que van aprovar un Estatut que no recull el dret bàsic d'autodeterminació de Catalunya, i que apliquen sense piular les polítiques neoliberals de la UE, en la universitat i en la immigració!
És l'hora de mobilitzar-se contra els tancaments d'empreses i acomiadaments que s'anuncien, en solidaritat amb la lluita de la plantilla de Simón contra un ERO de 80 acomiadaments, perquè no passi la Directiva de les 65 hores, i anul·lar la Directiva de la “vergonya” contra la immigració.
Tots a la concentració l'11 de Setembre, a les 9 hores, davant el monument a Rafael Casanova!
Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada