dijous, 4 de novembre del 2010

El 29-S ja va passar. Per Indra, ho va fer sense pena ni glòria.

Creiem que ha estat una oportunitat perduda pels treballadors per enviar un missatge a la direcció de la companyia.
Perquè, sincerament, hi ha motius perquè la plantilla d'Indra Sistemas estigui emprenyada:
- Dos anys seguits sense increment salarial per a la majoria dels treballadors. Sense comptar els molts anys amb increments inferiors a l'IPC.
- Acomiadaments continus. A companys que portaven desassignats molt temps o que just acabaven un projecte o que tornaven d'una baixa o...
- Fabulosa proposta d'harmonització: treballar 50 hores anuals més pel mateix sou (i encara alguna "organització", la va prendre seriosament)
- Carrera professional nul·la. Mireu els nombrosos juniors-gestors que tenim a la casa. O els que aconsegueixen pujar de categoria amb el mateix sou.
- Sobreesforços. O dit d'una altra manera: baixes per depressió, ansietat, no-conciliació de la vida laboral i personal, etc.
- Intent d'imposició del fastuós Codi de Conducta, etc., etc.

Què ocorrerà en un futur pròxim a Indra?
Ni idea, però sí us podem dir que, fa pocs dies, a Atos Origin s'ha firmat un ERTO (Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació) que afectarà unes 1300 persones d'una plantilla de 4000. I a Thales, la setmana passada, es va presentar un ERO que pot afectar a unes 100 persones de 760.

Cal estar preparat perquè pot passar qualsevol cosa (com ja sabeu, la reforma laboral facilita a l'empresa la modificació de les nostres condicions laborals, acomiadaments més barats, etc.)

I encara que desconeixem el futur sí tenim una seguretat: no seran els comitès, ni els sindicats, ni Superman qui parin els peus a la direcció d'Indra. Seran els treballadors.

Una reflexió més: la reforma de les pensions que està per caure. Si penseu que us agafa lluny, us veieu picant codi als 67 anys o és que tots sereu caps dins de poc? Les comparacions són odioses però a França porten ja nou vagues generals contra la reforma de les pensions. La mobilització va començar el dia en què el govern la va anunciar (no quatre mesos després)

Sí, els mandataris francesos asseguren que mantindran la reforma, però no els està sortint gratis. De moment, l'actitud de l'oposició en el Senat francès ha obligat el govern a recórrer a l'article 44 de la Constitució per accelerar les votacions i evitar les demores. Una actitud clarament "democràtica".
Mentrestant, la majoria de la població francesa recolza aquestes reivindicacions.

Com sempre, són els treballadors els que poden vèncer a la voracitat dels mercats i la ceguesa dels seus governants. Caldria meditar sobre un sistema polític que es diu "democràtic" però ignora l'opinió de la ciutadania.

Aquí, els sindicats majoritaris anuncien mobilitzacions per a desembre. Tard, encara que aquesta vegada abans de l'aprovació del 'Pensionazo', i promouran una ILP(Iniciativa Legislativa Popular) per paralitzar la reforma laboral.



Des de la CGT entenem que la situació requereix d'una resposta multitudinària i contundent , i sens dubte una actitud molt més combativa que la demostrada pels sindicats majoritaris fins al 29-S.

Hem de reflexionar entre tots i veure quin futur volem per a nosaltres, les nostres famílies, els nostres fills...
O som al carrer, en la mobilització, o ens trobarem a la cua de l'atur.
Depén de vosaltres...


Premis Joss DePutty a l'excel·lència empresarial
No volem acabar sense afegir l'enllaç a l'interessant reportatge sobre els premis Joss DePutty a l'excel·lència empresarial.

La reforma ha arribat i ningú no sap com ha estat, pero diferents empreses han demostrat una gran flexibilitat per adaptar-se als nous temps. Sens dubte, un reportatge imprescindible.


Sección Sindical CGT Indra Sistemas 22@

1 comentari:

que no sepan que recuerdas ha dit...

Lo entiendo yo, que no sé hablar catalán y que me caí de pequeño en la marmita del conformismo.

Y como lo entiendo, participé en la manifestación y huelga convocadas hace unos años.

Pero la gente que me rodea no participó entonces y no lo hará ahora. Incluso participarán menos.

Todos esperan que las cosas se les den hechas, que las haga otro. Nadie quiere mojarse.

Así que nos espera una pobreza creciente. Porque no somos franceses, solo españoles. Y nuestros empresarios no son empresarios europeos, sino españoles. O sea, latifundistas de la bética romana, esclavistas con corbata.