dimecres, 2 de juny del 2010

Indra, no amb els meus impostos

Probablement, a molts de nosaltres no ens ha estranyat el merder que s'ha muntat a Barcelona amb motiu de la consulta popular de fa unes setmanes.Promoguda pel faraó Hereu, pretenia realitzar una obra de l'envergadura del seu ego, comptant a més amb el beneplàcit del respectable.-No hijo no!-, Ha replicat la plebs, com exclamava temps ha el desaparegut Ozores.
Possiblement, el nostre estimat batlle milhomes no ha sabut calcular, no tan sols la poca idoneïtat d'una proposta tan frívola, més encara en els moments de crisi en què vivim, sinó també el risc que assumia en aventurar-se en tan esperpèntica travessia amb socis tecnològics d'aquesta mena.

DESCÀRREGA [Joss Deputty i el vot electrònic.ppt (516Kb)]

És cert que si ets una administració pública no hi ha molt on triar, en aquest sector el projecte és captiu, té acotat el seu destí, en aquest cas a pitjor. La clau fonamental és de sobres coneguda: 'Preu per preu, sabata grossa' o, si ho preferim en anglès, 'must be', que queda més fi i vol dir que els projectes són adjudicats a empreses que donen prestigi, que vénen a ser el Mercedes, que dic el Mercedes, el Ferrari de les empreses del sector. Per no parlar de les afinitats polítiques de cadascuna de les empreses anomenades 'Grans'.


Res més lluny de la realitat.

Conegudes per tots nosaltres com xarcuteres o càrnies, es dediquen a reduir a runa les il·lusions de milers de tècnics que somien, simplement, amb poder desenvolupar una carrera professional decent. Sembla com si, després del crack immobiliari, aquests milers de venedors de Tecnocasa haguessin canviat el verd intens de les seves corbates per un gresol de nous colors que els permetés campar a plaer, venent fum a preu d'or, pels despatxos d'aquells que serveixen al poble, sense ser detectats.

"Això havia de passar, tard o d'hora"

S'escoltava al costat de la màquina del cafè. "I a tu no t'han cridat?", Contestava un altre, explicant que havia rebut una trucada al seu mòbil personal a hores res normals. El seu cap més directe li explicava que s'havia de personar a l'ull de l'huracà per "veure si podia ajudar en alguna cosa".


"I aquest fulano cobra més de tres vegades el meu sou?, Però si només fa que ficar-nos en problemes!.", Pensa, a tot això, el currito resignat.


Davant aquest escenari, on prima la desmotivació, on la direcció, principal responsable, no és conscient del capital humà que té, on gent sense coneixements però amb molta retòrica accedeix a llocs de gestió clau i on al tècnic, a qui fa la màgia, se li menysprea, només ens queda renunciar, la desídia o caure en una depressió ...


Senyors de l'administració pública: Quan pensen incorporar la valoració de riscos psicosocials com a element indispensable per a concórrer en concurs públic per a projectes de les TIC? Quan es produeixin suïcidis, com els de France Telecom?

Senyors directius d'Indra: Quan exigiran que per accedir a llocs de gestió, els escollits, tinguin titulació i habilitats adequades? Quan ho exigeixin els clients, o millor, quan ho demanin els seus advocats?. Ja fem tard.

D'altra banda, des de CGT volem felicitar a tots aquells companys que han dedicat hores i esforç a un projecte que ja d'origen pintava malament. No us podem oferir el pernil i les gambes que els gerents i directors de torn es van menjar a la vostra salut el dia que van guanyar (a càrrec d')el projecte, però podeu comptar, segur, amb tot el nostre suport i ajuda.